Estalvi en la factura elèctrica. AUDITORIA ENERGÈTICA

L’increment dels costos energètics que s’ha produït en els darrers anys ha elevat la preocupació dels consumidors per rendibilitzar l’energia emprada i no malgastar-ne inútilment en processos, equips o instal·lacions ineficients.

Durant el mes de Juliol de l’any 2013 es va produir un augment del 140% en el tram fix (terme de potència) de la factura dels subministraments elèctrics, que representa una despesa superior als 75 € anuals per cada kW contractat.

Es una realitat que la immensa majoria de subministraments té una potència contractada molt superior a la demanda real de la instal·lació, pel costum de tècnics i instal·ladors de sobredimensionar les instal·lacions per desconèixer les necessitats reals finals d’aquestes.

Per aquest motiu és molt aconsellable realitzar una verificació i calibratge de la potència elèctrica de la instal·lació per conèixer-ne els consums reals, poder comparar-los amb la potència que factura la companyia subministradora i detectar estalvis potencials. Aquest ajustament pot representar un estalvi molt significatiu en els costos energètics sense cap incidència en els hàbits de consum.

En moltes ocasions, aquestes primeres comprovacions poden constituir el punt de partida d’un estudi d’optimització de la facturació elèctrica, en el que es considerin a més a més de les potències contractades, les tarifes i modalitats de contractació dels diferents operadors.

Si el que es pretén és fer un pas més i optimitzar la eficiència energètica de la instal·lació i la implantació d’hàbits de consum més energèticament sostenibles, pot escometre’s la realització d’un procés d’anàlisi anomenat auditoria energètica.

Una auditoria energètica permet identificar els principals consums, esbrinar si s’estan utilitzant els millors equips o tecnologies i determinar l’estat energètic de la instal·lació per donar unes recomanacions d’estalvi, ja siguin orientades a la substitució d’equips poc eficients (p. ex. en il·luminació o aire condicionat), el reaprofitament d’energia sobrant (p. ex. recuperadors de calor) o incorporació d’energies renovables. Tot això amb un estudi de viabilitat econòmica que determinarà el temps de retorn de la inversió.

OFIPROJET ha realitzat en els darrers mesos nombrosos estudis de verificació i calibratge de la potència elèctrica,  estudis d’optimització de la facturació elèctrica i auditories energètiques obtenint en la majoria de casos estalvis entre el 20 i el 40% en les factures del subministrament elèctric.

Pros i Contres dels Projectes “Claus en Mà”

Un Projecte “claus en mà” és aquell en el que el client contracta uns serveis integrals d’obra i instal·lacions a una única empresa, que és responsable del conjunt de l’obra fins a la completa finalització.

Des d’aquest plantejament inicial, es poden presentar tot un ventall de possibilitats, cadascuna d’elles amb els seus lògics pros i contres, i que es poden caracteritzar en 4 tipus bàsics:

1 Projecte 100 x 100 claus en mà

Partint d’un estudi detallat dels requeriments del client es projectaran i executaran les obres i instal·lacions, es tramitaran totes les llicències necessàries i es gestionaran els contractes de manteniment.

Pros:

• L’usuari final no ha de suportar la important càrrega de treball derivada del seguiment de l’obra, contractació d’industrials, coordinació, resolució de conflictes entre ells, càrregues administratives i burocràtiques i un llarg etc…

• El pressupost és tancat, excepte modificacions introduïdes a petició del client durant l’execució.

• Per a qualsevol reclamació o incidència a resoldre el client disposa d’un interlocutor únic, que gestionarà les incidències amb els responsables de les diferents empreses subcontractades, amb la consegüent simplificació.

• L’empresa contractant dels diferents industrials pot obtenir preus més avantatjosos, que pot repercutir en un estalvi de costos, o bé permet absorbir totalment o parcial el cost derivat de les funcions del contractista.

• Les empreses que executen les diferents partides solen haver coincidit prèviament en altres obres de manera que la coordinació entre elles es veu beneficiada.

• Amb una gestió eficient, el cost total sol ser inferior.

• El termini d’execució es fixa amb el contractista, que al seu torn coordina l’execució de les diferents fases de l’obra amb les empreses que hi intervenen.

 Contres:

• Els tècnics directors de l’obra són jutge i part en molts aspectes, i es requereix una total confiança en ells perquè les seves actuacions no es vegin afectades per conflictes d’interessos.

• Requereix un important treball previ per definir tots els aspectes necessaris per a una completa definició del projecte.

2 Projecte parcialment claus en mà

L’usuari final adjudica determinades partides a empreses de la seva confiança .

Pros:

• Els indicats en el supòsit anterior amb l’excepció de la complicació derivada de les partides adjudicades a altres empreses, aspecte que complicarà la coordinació.

Contres:

• Els tècnics directors d’obra veuen complicada la seva gestió i es poden generar problemes entre industrials i conflictes d’interessos addicionals entre empreses segons l’origen de la seva contractació.

• La coordinació de les obres es pot veure perjudicada afectant els terminis de lliurament.

3. Projecte amb direcció tècnica i contractació directa 

En aquest cas és l’usuari final el que, un cop redactats els projectes, s’encarrega de la contractació dels diferents industrials, i confia la direcció de les obres i instal·lacions al tècnic redactor.

Pros:

• Evita que els tècnics directors de l’obra siguin jutge i part.

• Normalment s’encarreguen les diferents partides a empreses de confiança amb les que s’ha treballat prèviament.

• El control és directe.

 Contres:

• Es necessiten coneixements tècnics en múltiples matèries per poder triar els millors pressupostos.

• La coordinació de les obres es pot veure perjudicada afectant els terminis de lliurament.

• La inevitable partida d’imprevistos sol créixer.

4 Projecte sense direcció tècnica i contractació directa

És freqüent en el cas d’obres i instal·lacions de poca entitat.

L’usuari final s’encarrega de la contractació dels diferents industrials, però assumint la direcció tècnica i la coordinació dels diferents industrials .

Pros:

• Evita que els tècnics directors de l’obra siguin jutge i part.

• Normalment s’adjudiquen les diferents partides a empreses de confiança amb les que s’ha treballat prèviament.

• Que la presa de decisions la realitzi directament l’usuari final permet ajustar al màxim els petits detalls d’execució.

 Contres:

• Es necessiten coneixements tècnics en múltiples matèries per triar els millors pressupostos i prendre decisions a peu d’obra.

• La coordinació de les obres es pot veure perjudicada afectant els terminis de lliurament.

• La inevitable partida d’imprevistos sol créixer.

• La càrrega de treball per a l’usuari final es veu incrementada de forma important.

• No solen obtenir pressupostos més avantatjosos.

CONCLUSIONS

Abans de decidir-nos per un model concret convé analitzar les dimensions i dificultat del projecte per avaluar si la capacitació tècnica de l’usuari final i la dedicació que requeriran els treballs són suficients per dur a terme l’obra.

L’estalvi en la direcció d’obra tècnica qualificada pot ser un error que comporti sobrecostos importants en rectificacions un cop finalitzada l’obra.

La nostra experiència ens indica que un projecte ben dissenyat i ben executat sol aportar solucions més econòmiques i productives .

A Ofiprojet desenvolupem els projectes de disseny, execució i direcció d’obra, amb el coneixement de la normativa aplicable. Més info

Aprovada la modificació del Pla Especial d’Establiments de Concurrència Pública, hosteleria i altres activitats del Districte de Ciutat Vella

El passat dilluns 16/09/2013 va ser publicat en el BOPB el text definitiu de la Modificació del Pla d’usos del Districte de Ciutat Vella, que regula la implantació de certes activitats en els carrers del nucli antic de la ciutat de Barcelona, amb l’objectiu de garantir la varietat comercial i evitar la especialització turística en aquesta zona de la ciutat.

Els canvis respecte de l’anterior Pla d’Usos (2010) son mínims. Tanmateix, cal destacar la definició de certes àrees que es pretenen dinamitzar i on s’han eliminat les restriccions d’implantació d’activitats de restauració.

S’estableixen zones de tractament específic on s’admet l’obertura de nous establiments de restauració i de comerç alimentari amb degustació. Aquestes son:

S’admet la implantació de nous restaurants i bars-restaurants amb la única restricció que disposin de una zona de públic no inferior als 50 m2.

• Entorn del Pou de la Figuera i Santa Caterina (Zona ATE 2.1)

• Plaça de George Orwell (Zona ATE 4.1)

• Gardunya (Zona ATE 6.1)

• Entorn de la Plaça Salvador Seguí, carrers Robadors i Sant Ramon i Marqués de Barberà (Zona ATE 8.1)

S’admet la implantació de nous bars i bars amb restauració menor i s’implanta una restricció horària especifica de 06:00 a 00:30h.

• Entorn del Call (Zona ATE 3.1)

S’admet la implantació de nous establiments de comerç alimentari amb degustació.

• Porxos de la Boqueria (Zona ATE 5B.1)

La possibilitat d’obertura de nous locals és una esperada reivindicació del sector de la restauració, i a més proporcionarà millores i dinamitzarà les zones degradades del districte més turístic de Barcelona. És una bona oportunitat de negoci per als emprenedors.

Us recordem que OFIPROJET pot assessorar-vos i acompanyar-vos en tot el procés d’implantació en nous locals. 40 anys d’experiència i milers d’expedients resolts ens avalen. Per a més informació sobre els nostres serveis, cliqueu aquí.

Nou Plà d’Usos a Ciutat Vella

La tirada turística de la ciutat de Barcelona i la concentració de places hoteleres i altres modalitats com la de pisos turístics, que han proliferat en els últims anys, han posat de manifest els problemes de convivència entre els visitants i la vida diària dels ciutadans residents en alguns dels districtes.

Concretament, el dens entramat urbà de Ciutat Vella va propiciar el Plà d’Usos del 2010, que pretén redistribuir i equilibrar els usos en el territori i vetllar per la bona convivència del veïnat.

La imminent aprovació de la reforma d’aquest Plà d’Usos té la voluntat d’adaptar-se a l’evolució econòmica i social dels darrers anys, amb les noves dades actualitzades del cens d’activitats.

Centrant l’atenció en els establiments hotelers i apartaments turístics, aquesta modificació pretén millorar i agilitzar els procediments de transformació i modernització dels establiments existents i assegurar que les noves implantacions produeixin efectes positius sobre l’activitat econòmica, l’espai públic i el patrimoni construït, de la següent manera:

Per a places hoteleres es bloqueja l’augment del nombre total, però es facilita la relocalització i la implantació de nous establiments a la zona ZE-11, com mostra el següent gràfic:

Una novetat de gran importància pel sector, és la possibilitat d’implantació de noves places hoteleres en edificis catalogats de protecció B, sense la necessitat de donar de baixa altres llicències.

L’objectiu final d’aquesta concessió és recuperar i posar en valor edificis catalogats pel Pla especial del patrimoni arquitectònic i artístic de Barcelona, que estiguin en un procés de degradació propi o de l’entorn.

En el cas dels habitatges d’ús turístic s’endureixen les condicions per a les llicències existents, donant un període de 6 anys per a agrupar-les en edificis sencers o en edificis amb altres usos que no siguin el d’habitatge. Transcorregut aquest termini, la llicència que no compleixi les condicions, s’extingirà.

A OFIPROJET posem a la vostra disposició una àmplia experiència en la implantació de noves llicències o modificació de les ja existents. Fes un cop d’ull a la pàgina dels nostres serveis per més informació. -> Anar a la pàgina de llicències

 

Instal · lació i Legalització de Rètols Publicitaris en Locals Comercials

En més o menys grau de necessitat, un rètol identificatiu és important per endegar un negoci de qualsevol tipus. Per als locals comercials destinats al comerç, a serveis o a la restauració, és imprescindible donar-se a conèixer i captar l’atenció dels vianants.

Per regular tot aquest desplegament publicitari que es realitza als nostres carrers, els Ajuntaments disposen d’Ordenances que regulen les condicions tècniques que han d’acomplir els rètols identificatius dels locals.

És habitual legalitzar el rètol, i la seva implantació, conjuntament amb les obres d’adequació del local, tanmateix n’hi ha que no estan legalitzats, i és cada cop més freqüent que els ajuntaments requereixin l’adequació al que estableix la normativa, si és necessari, i la posterior legalització.

A OFIPROJET us oferim la nostra experiència en la legalització d’aquests elements, amb rapidesa i eficàcia.

Algunes legalitzacions recents són:

Macson

 

Maisons du Monde

Coviran

Per a més informació sobre els nostres serveis accedeix a aquesta pàgina

 

Certificat d’eficiència energètica

Des del 1 de juny és necessari el Certificat d’Eficiència Energètica per a qualsevol compravenda o contracte de lloguer d‘un immoble.

El Certificat d’Eficiència Energètica valora l’evolvent de l’edifici i els sistemes de calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària dels què disposa, i a més inclou unes recomanacions de mesures de millora per a reduir el consum energètic global, econòmicament viables.

Amb el Certificat s’obté l’Etiqueta Energètica, amb la informació sobre el consum d’energia i les emissions de CO2 anuals en l’ús habitual de l’immoble i qualificat en una escala de la A a la G.

La validesa és de 10 anys.

             

Per conèixer més sobre el nostre servei de Certificació Energètica, accedeix a aquesta pàgina.

Foto flickr

Nova Normativa: Certificació D’eficiència Energètica en els Habitatges i Edificis

El proper 1 de juny es completa l’aplicació de la directiva europea que exigeix la qualificació energètica de tots els edificis i habitatges, tant als de nova construcció, com ja es fa des del 2007, com als existents, requerint la qualificació en qualsevol compravenda o lloguer d’habitatges.

Aquesta qualificació energètica tindrà en compte factors com ara l’ús de l’edifici, la seva disposició geogràfica, la seva envolvent i les instal·lacions de calefacció, refrigeració, aigua calenta sanitària i il·luminació, per atorgar-li un valor d’eficiència plasmat en una etiqueta similar a la dels electrodomèstics : de la classe A per als més eficients a la G per als menys.

• La finalitat d’aquestes mesures són diverses:

En primer lloc, disposar de dades objectives amb què valorar i poder comparar les prestacions energètiques de diferents habitatges. Atès que el preu de l’energia s’ha incrementat considerablement en els últims temps (i sembla que la tendència seguirà a l’alça), un factor decisiu en la compra o lloguer d’un immoble serà la despesa energètica.

Una altra de les finalitats de la directiva comunitària és promoure la implantació de mesures d’estalvi energètic entre els promotors i propietaris per reduir el consum i per tant les emissions de CO2.

• L’aplicació de mesures d’estalvi energètic suposarà:

Una inversió en mesures de reducció del consum energètic per un habitatge qualificat com a classe E o F (les més usuals), que elevés la qualificació dos nivells, a classe C, està calculada en uns 6.000 €. El resultat seria la reducció del consum energètic a 1/3 i una millor acollida en el sector immobiliari, traduït en un increment del preu de l’immoble.

• Els incentius:

Més endavant, es preveu que la qualificació energètica dels edificis serà tinguda en compte per les administracions públiques, per regular els diferents impostos, incentius fiscals, subvencions o finançament en la compra o lloguer d’habitatges, premiant als immobles més eficients.

En OFIPROJET realitzem l’auditoria d’eficiència energètica, utilitzant les eines reconegudes pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. + Més informació

Instal·lacions: climatització per bomba de calor aire-aigua

Una de les preocupacions d’avui dia, a l’hora de triar un sistema de climatització per a les nostres llars és, a més d’obtenir unes condicions òptimes de confort, implantar un sistema eficient que no dispari els rebuts dels subministraments d’energia.

En aquest sentit els nous sistemes de Bombes de Calor aire-aigua, estan obrint-se pas en el mercat, per la seva eficiència energètica, davant de les tradicionals calderes a gas.

A continuació explicarem en què consisteix aquest sistema i destacarem els avantatges i inconvenients que comporta.

A grans trets, i sense entrar en detall, el sistema es basa en el mateix concepte utilitzat en els sistemes d’aire condicionat convencionals per escalfar o refredar l’aire impulsat a l’ambient, però emprant per escalfar o refredar un circuit tancat d’aigua.

Aquest circuit s’utilitza, o bé per escalfar l’aigua de l’acumulador d’ACS (aigua de consum), o bé per calefactar o refredar l’habitatge a través de terra radiant, fan-coils o radiadors de baixa temperatura.

 Avantatges

  • Amb una unitat exterior semblant a la d’un aire condicionat i amb un kit hidràulic, equiparable en grandària al d’una caldera convencional, es cobreixen totes les necessitats climàtiques i d’aigua calenta sanitària de l’habitatge.
  • El COP (relació entre l’energia consumida i la generada), d’una bomba de calor és superior a 4, mentre que el d’una caldera no arriba a 1. És a dir, de cada 1 kW consumit es generen més de 4 kW calorífics.
  • En no utilitzar combustibles fòssils, eliminem les emissions generades per combustió, respectant el medi ambient i evitant la instal·lació de sortides de fums.
  • Es tracta d’un sistema reversible, és a dir, capaç de subministrar calor al hivern i fred a l’estiu, per tant, substituiria no només a la caldera, sinó al sistema de climatització convencional.
  • Molts municipis, consideren que aquest tipus d’instal·lació compleix amb els paràmetres que estableix el CTE referents a l’estalvi energètic en els edificis, eximint-los així de la instal·lació de sistemes de captació d’energia solar tèrmica.

Inconvenients

  • Una de les limitacions del sistema quan empra radiadors per calefactar, és la temperatura a la que és capaç d’elevar l’aigua. Donat que no supera els 45-55 ºC seran necessaris radiadors de baixa temperatura. Tanmateix, ja hi ha marques que comercialitzen bombes de calor que aconsegueixen elevar la temperatura fins als 65 º C, de manera que permet l’aprofitament de la xarxa de radiadors convencional.
  • El sobrecost inicial de la instal·lació, que pot suposar fins a un 50%, s’amortitza amb el temps, compensant-lo amb l’elevada eficiència d’aquests sistemes que redueixen els consums de manera considerable.
  • Per garantir el subministrament d’aigua calenta sanitària, cal instal·lar un acumulador, si l’habitatge no disposa d’un per a la instal·lació d’energia solar tèrmica.
  • En climes extrems, el rendiment d’aquests aparells es pot veure afectat, encara que això no sol ser un problema en el nostre país, excepte en llocs molt puntuals i dates molt concretes.

Conclusió

Es tracta d’un sistema en clara evolució i que a més se l’intueix un ampli marge de millora. De fet, inconvenients com la limitació de temperatura d’escalfament de l’aigua o el rendiment en climes extrems, ja tenen solució en determinades marques.

Pel que fa al cost de la instal·lació, estem segurs que a mesura que s’estandarditzi la implantació d’aquests sistemes, es reduirà la inversió inicial i el temps d’amortització s’escurçarà, en gran mesura també degut al increment del preu de l’energia.

En Ofiprojet oferim un serveis integral d’enginyeria en instal · lacions. Per més informació pots visitar la pàgina dels nostres serveis.

Energia solar, despesa o estalvi?

Des de la publicació fa més de sis anys, del Codi Tècnic de l’Edificació, la implantació de sistemes de captació d’energia solar tèrmica exigible en noves edificacions, així com en reformes integrals o en la creació de noves activitats, s’ha normalitzat com un element més en tota obra nova.

En la majoria dels casos, el promotor de l’obra o instal·lació, no és l’usuari final i per tant, no és el beneficiari de l’estalvi en el consum d’energia que aquest tipus d’instal·lacions suposa. Aquest fet va provocar que en el disseny realitzat per les enginyeries prevalgués el preu d’execució davant l’eficiència del sistema.

Avui dia, l’evolució dels sistemes de captació, la necessitat de reduir costos en les despeses fixes, i l’escalada de preus que està experimentant l’energia des de la seva liberalització, ha animat els usuaris de les instal·lacions a plantejar-se la conveniència de realitzar una inversió moderada per reduir les despeses de consum.

Posem exemples!

En el cas concret d’un habitatge unifamiliar mig (3-4 persones), que l’objectiu sigui l’aportació d’energia per a aigua calenta, la inversió inicial rondaria els 4.000 €, enfront d’un estalvi del 60% de la factura anual en llum o gas.

L’estalvi seria més gran si també aprofitéssim l’energia solar per a calefacció i fins i tot per climatitzar una piscina amb l’energia sobrant.

En el cas d’indústries amb consums elevats en el seu procés, l’estalvi és major donat els trams de penalització que apliquen les companyies subministradores per grans consums, a més de comptar amb una desgravació important en els costos d’implantació de la instal·lació de solar.

Per tot això, des d’aquí us animem a sumar-vos a les energies renovables per entre tots conservar l’entorn.

En Ofiprojet oferim un serveis integral d’enginyeria en instal · lacions d’energia solar. Per més informació podeu visitar la pàgina dels nostres serveis.

Tenim totes les instal·lacions legalitzades?

En l’actualitat, tots els agents que intervenen en el sector de la promoció d’edificis o establiment de nous negocis tenen clara la necessitat de legalitzar les noves instal·lacions o les seves reformes.

També les companyies subministradores exigeixen un justificant de legalització de les instal·lacions com a condició prèvia a la contractació dels subministraments.

Fa uns anys el marc legal no era tant exigent i és per això que poden haver-hi instal·lacions que, tot i estar en funcionament, no disposin de tota la documentació necessària per a considerar-les convenientment legalitzades.

D’aquesta manera, i és només un exemple, TOTES les instal·lacions elèctriques han de poder justificar la seva legalització o inscripció (n’hi ha d’altres que ocuparan altres articles).

La direcció general d’energia, mines i seguretat industrial fa anys que treballa en la inscripció d’instal·lacions receptores d’energia elèctrica existents sotmeses a règim d’inspecció periòdica. Això és aplicable a comunitats d’edificis d’habitatges de potència > 100 kW, indústries, Locals de pública concurrència, Locals amb risc d’incendi (inclosos aparcaments de més de 25 places,… )

Al Juliol d’aquest mateix any va publicar la instrucció 9/2012 en la que estableix les normes d’aplicació per a la inscripció d’aquestes instal·lacions.

Tot aquest tema és interessant perquè s’han d’assolir els mínims de seguretat que estableix l’actual reglament, o els que dictava el reglament en vigor en el moment de la seva inscripció. Això és de gran importància ja que en cas d’un sinistre les asseguradores podrien no responsabilitzar-se dels danys resultants.

A OFIPROJET tenim una àmplia experiència en la implantació de noves instal·lacions o modificació de les ja existents. Fes un cop d’ull a la pàgina dels nostres serveis per més informació.

Page 1 of 212