Pros i Contres dels Projectes “Claus en Mà”

Un Projecte “claus en mà” és aquell en el que el client contracta uns serveis integrals d’obra i instal·lacions a una única empresa, que és responsable del conjunt de l’obra fins a la completa finalització.

Des d’aquest plantejament inicial, es poden presentar tot un ventall de possibilitats, cadascuna d’elles amb els seus lògics pros i contres, i que es poden caracteritzar en 4 tipus bàsics:

1 Projecte 100 x 100 claus en mà

Partint d’un estudi detallat dels requeriments del client es projectaran i executaran les obres i instal·lacions, es tramitaran totes les llicències necessàries i es gestionaran els contractes de manteniment.

Pros:

• L’usuari final no ha de suportar la important càrrega de treball derivada del seguiment de l’obra, contractació d’industrials, coordinació, resolució de conflictes entre ells, càrregues administratives i burocràtiques i un llarg etc…

• El pressupost és tancat, excepte modificacions introduïdes a petició del client durant l’execució.

• Per a qualsevol reclamació o incidència a resoldre el client disposa d’un interlocutor únic, que gestionarà les incidències amb els responsables de les diferents empreses subcontractades, amb la consegüent simplificació.

• L’empresa contractant dels diferents industrials pot obtenir preus més avantatjosos, que pot repercutir en un estalvi de costos, o bé permet absorbir totalment o parcial el cost derivat de les funcions del contractista.

• Les empreses que executen les diferents partides solen haver coincidit prèviament en altres obres de manera que la coordinació entre elles es veu beneficiada.

• Amb una gestió eficient, el cost total sol ser inferior.

• El termini d’execució es fixa amb el contractista, que al seu torn coordina l’execució de les diferents fases de l’obra amb les empreses que hi intervenen.

 Contres:

• Els tècnics directors de l’obra són jutge i part en molts aspectes, i es requereix una total confiança en ells perquè les seves actuacions no es vegin afectades per conflictes d’interessos.

• Requereix un important treball previ per definir tots els aspectes necessaris per a una completa definició del projecte.

2 Projecte parcialment claus en mà

L’usuari final adjudica determinades partides a empreses de la seva confiança .

Pros:

• Els indicats en el supòsit anterior amb l’excepció de la complicació derivada de les partides adjudicades a altres empreses, aspecte que complicarà la coordinació.

Contres:

• Els tècnics directors d’obra veuen complicada la seva gestió i es poden generar problemes entre industrials i conflictes d’interessos addicionals entre empreses segons l’origen de la seva contractació.

• La coordinació de les obres es pot veure perjudicada afectant els terminis de lliurament.

3. Projecte amb direcció tècnica i contractació directa 

En aquest cas és l’usuari final el que, un cop redactats els projectes, s’encarrega de la contractació dels diferents industrials, i confia la direcció de les obres i instal·lacions al tècnic redactor.

Pros:

• Evita que els tècnics directors de l’obra siguin jutge i part.

• Normalment s’encarreguen les diferents partides a empreses de confiança amb les que s’ha treballat prèviament.

• El control és directe.

 Contres:

• Es necessiten coneixements tècnics en múltiples matèries per poder triar els millors pressupostos.

• La coordinació de les obres es pot veure perjudicada afectant els terminis de lliurament.

• La inevitable partida d’imprevistos sol créixer.

4 Projecte sense direcció tècnica i contractació directa

És freqüent en el cas d’obres i instal·lacions de poca entitat.

L’usuari final s’encarrega de la contractació dels diferents industrials, però assumint la direcció tècnica i la coordinació dels diferents industrials .

Pros:

• Evita que els tècnics directors de l’obra siguin jutge i part.

• Normalment s’adjudiquen les diferents partides a empreses de confiança amb les que s’ha treballat prèviament.

• Que la presa de decisions la realitzi directament l’usuari final permet ajustar al màxim els petits detalls d’execució.

 Contres:

• Es necessiten coneixements tècnics en múltiples matèries per triar els millors pressupostos i prendre decisions a peu d’obra.

• La coordinació de les obres es pot veure perjudicada afectant els terminis de lliurament.

• La inevitable partida d’imprevistos sol créixer.

• La càrrega de treball per a l’usuari final es veu incrementada de forma important.

• No solen obtenir pressupostos més avantatjosos.

CONCLUSIONS

Abans de decidir-nos per un model concret convé analitzar les dimensions i dificultat del projecte per avaluar si la capacitació tècnica de l’usuari final i la dedicació que requeriran els treballs són suficients per dur a terme l’obra.

L’estalvi en la direcció d’obra tècnica qualificada pot ser un error que comporti sobrecostos importants en rectificacions un cop finalitzada l’obra.

La nostra experiència ens indica que un projecte ben dissenyat i ben executat sol aportar solucions més econòmiques i productives .

A Ofiprojet desenvolupem els projectes de disseny, execució i direcció d’obra, amb el coneixement de la normativa aplicable. Més info

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *